La Torre de Bofilla El Castell Desenrotllament Històric Història de l'Escut

La Torre de Bofilla

La Torre de Bofilla

Sense ser un monument artístic és una de les torres més volgudes per Bétera. També no recorda als nostres avantpassats i moltes vegades ens hem preguntat què fa una torre al mig del terme, qui la va fer, perquè i moltes altres més preguntes.

Les campanyes d'excavació que es van desenrotllar entre els anys 1981 i 1991 en els alumnes de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València que han treballat desinteressadament i la creació de l'Escola Taller per l'Institut Nacional d'Ocupació van permetre que el treball que es va realitzar fora més intens i ràpid. També van intervindre professors d'arqueologia que es van encarregar de les parts més tècniques i especifiques.

Bofilla actualment és una partida del terme de Bétera on es troba la torre que porta el seu nom.

LA SEUA HISTÒRIA

Cap Al segle XI i en un espai de 76 km2 del terme de Bétera, dels quals 26 km2 ho formaven el recinte tancat, es va formar el poble de Bofilla, amb la intenció de reagrupar la població dispersa, per a una millor explotació dels recursos agrícola, al mateix temps que s'obtenia una major protecció. L'elecció del lloc. a 600 m. del barranc de Carraixet, era perquè hi havia molta aigua, perquè es disposava d'un terreny amb una elevació de 15 m. per a la construcció d'un sistema defensiu i principalment per que hi havia molt bona terra per a cultivar. Però no se sap a ciència certa la data del naixement de l'Alqueria de Bofilla.

Segons l'examen arqueològic de Bofilla, una Alqueria consta de dos parts, un el lloc per als habitants, amb barreres per a protegir-se i per l'altra per a la defensa la qual consta d'albacara i la torre.

El 24 d'octubre de 1347 de Bofilla va eixir l'orde d'expulsió, el 17 de desembre a 3'5 km es va viure un enfrontament armat a causa de la Unió i uns mesos més tard va sofrir la Pesta Negra.

Al setembre del 1348 el mestre Calatrava va reclamar a Pere IV, el dret de protecció dels llocs i persones de Bofilla i Bétera. La quantitat de calamitats en tan poc d'espai de temps i a més que es va agregar la crisi del segle XIV van ser la causa del despoblament.

SISTEMA DEFENSIU

Bofilla disposava d'un doble circuit de barreres, a pesar que només una d'elles rodejava tota l'alqueria. Estes barreres realitzaven la mateixa funció que els murs que realçaven a la ciutat on la diferència només estava en la grandaria.

L'albacara es trobava pegada a la torre per la part de llevant, amb una extensió de 750 m2, hui només es pot vore el recinte exterior, el qual s'utilitzava per al refugi, la qual cosa suposava que estava coberta per a l'alberg de les persones.La torre de l'alqueria de Bofilla és l'únic resta visible que es conserva, amb una altura original de 16'5 m. La base és quadrada de 6 m. de costat. L'interior consta de quatre plantes que han desaparegut perquè estarien fetes de fusta, només queda el suport. Finalitza amb una terrassa destinada per a observar i des d'on es feien senyals per a comunicar-se de la qual tan sols queda un merlet a cada costat.

La porta de la torre era defesa per un cos de semblants dimensions a la torre (un poc més xicoteta a la torre)

ZONA RESIDENCIAL

Els àrabs van buscar per l'alqueria un lloc més adequat i pròxim de les terres de regadiu.

L'habilitage, segons el model islàmic, totes les dependències eixien a un pati central, i segons la superfície hi havia tres tipus de cases, les grans (340 a 270 m2), les mitjanes (269 a 190 m2) i les xicotetes (189 a 125 m2).

Finalment, tot el conjunt estava protegit i tancat pel sistema de defensa (torre i albacara) i un altre circuit per a protegir la zona residencial, el qual era el doble en alguns extrems.